Des de 1919 s'havien assentat les bases del segle XX, la fi de l'hegemonia europea i la divisió del món. Trets que no deixen de crèixer des de llavors. Divisió entre vencedors i vençuts, entre potències colonials i colònies o països dependents, i entre capitalisme i socialisme (però davant d'una URSS encara dèbil). La II Guerra Mundial és la culminació de les tensions entre les potències capitalistes, en part, entre vencedors i vençuts, l'enfrontament entre els imperialismes de les democràcies liberals (USA, Gran Bretanya, França) i els de les dictadures feixistes (Japó, Alemanya, Itàlia). Les altres divisions, que s'accentuaran degut al conflicte bèl.lic, es dirimiran en el període posterior (la Guerra Freda), doncs l’aliança contra natura de les democràcies liberals i el socialisme soviètic és, en tot cas, conjuntural.
                  En aquest sentit podríem considerar que, a nivell internacional, ens trobem davant l'epíleg de l'època dels Imperialismes en la qual la competència entre les grans potències capitalistes es va voler resoldre per la via de les armes, a partir de la II Guerra Mundial, davant de l'enemic comú més poderós al que mai s'havia enfrontat, el socialisme soviètic i el consegüent avanç  de la revolució, el capitalisme aprendrà a competir sense recórrer a l'enfrontament armat intern.