Des de 1938 s'accelera l'expansió d'Alemanya amb l’annexió sense resistència d'Àustria.

Hitler demana que sigui ministre de l'interior Seyss-Inquart. 

11 de març ultimàtum - Seyss-Inquart presideix govern - Viena és Nazi

​

​

Txecoslovàquia, primer amb els Sudets (Transacció de Munich), i Hongria. A més, practica una política d'imposició d'acords econòmics amb Rumania, Bulgària i Iugoslàvia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després del pacte de no agressió amb la URSS a l'agost del 1939, en què Finlàndia, gran part dels països bàltics i Besaràbia es van fixar com a zones influència soviètica, Hitler  exigeix a Polònia el "corredor de Dannzig" que li assegurava la sortida al mar, i en no acceptar, envaeix Polònia el 3 de setembre de 1939; dos dies després, G.B. i França, añiades de Polònia, declaren la guerra a Alemanya.

 

S'inicia la primera fase de la II Guerra Mundial: la guerra llampec amb ràpides vistòris d'Alemanya. Al 1940 es signa el pacte tripartit entre Alemanya, Itàlia i Japó. Alemanya ocupa Polònia, Dinamarca (era neutral), Noruega (amb la complicitat del govern feixista de Quisling), Holanda i Bèlgica (neutrals) i gran part de França ja que degut a un armistici el país queda dividit entre la zona ocupada i governada directament per Alemanya i la zona lliure (govern de Vichy del general Pétain). Al Juny Itàlia entra en guerra i l'URSS ocupa part de Finlàndia i altre territoris.

​

Al 1941 s'inicia la fase anominada la guerra total caracteritzada per l'equilibri de forces. Té lloc la Batalla d'Anglaterra (intent de la conquesta d'Anglaterra) en la que també intervenen tropes de Canadà, Austràlia. Àfrica del Sud i Nova Zelanda. Itàlia protagonitza les campanyes fracassades en Grècia i nord d'Àfrica, el que provoca l'ocupació alemanya de Iugoslàvia i Grècia i el pas de Rommel a l'Àfrica. Però els fets més significatius d'aquest any són, primerament, la ruptura del pacte germano-soviètic per la invasió alemanya de l'URSS (juny) i la consegüent aliança de l'URSS i Anglaterra. Les tropes soviètiques, que oferiran una ferotge resistència, sostindran tot el pes de la guerra fins el 1944 ja que França i GB no accepten l'apertura d'un segon front a Europa fins aquest any. El segon fet és l'entrada en la guerra del Japó i dels USA. L'expansió japonesa, pel sud de Xina (des de 1937) i pel nord d'Indoxina (al juliol 1941) suposava inevitablement el xoc amb l'expansionisme nord-americà i, per tant, mesures econòmiques de càstig per part d'USA que van portar directament a la guerra entre ambdues potències (atac a Pearl Harbour al decembre de 1941).

​

A partir de 1943 s'entra en la tercera fase, l'ensorrament de l'Eix. Durant els anys 1942 i 1943, progressivament, tindrà lloc la recuperació dels aliats en el Pacífic (des de 1942, per l'exèrcit dels EEUU, destacant la batalla naval de Guadalcanal), en Àfrica (a finals de 1942, per la G.B), en Europa oriental (des de 1943, per l'URSS després de la batalla de Stalingrad, d'agost de 1942 a febrer de 1943, una de les més dramàtiques i significatives de la IIGM), i en Europa Occidental (capitulació d'Itàlia al 1943, i liberació de França i Bèlgica a partir del desembarcament de les tropes angloamericanes a Normandia al juny de 1944).

La primavera 1945 senyala la derrota definitiva de les potències de l'Eix en Europa (l'URSS ocupa tot el front oriental fins Berlín i part del front del sud-oriental -els Balcans-, mentre els anglesos ocupaven part de Grècia).Quan l'abril de 1945 les tropes anglo-americanes arribin a Berlin, el III Reich capitula (al maig). Només restava Japó com a bel·ligerant i en agost les bombes sobre Hiroshima i Nagasaki forcen la seva rendició (al setembre) .